L’FBI va trobar a casa de Trump capses amb documents ‘top secret’
Estats Units
Entre els papers buscats n’hi hauria de relacionats amb armes nuclears
Donald Trump va fer campanya a les presidencials del 2016 amb la proclamació reiterada que s’havien de castigar els responsables del Govern que fessin un ús negligent dels materials classificats.
Eren els dies en què la seva rival Hillary Clinton estava sota la lupa de l’FBI per la gestió de documents amb el seu servidor privat quan ocupava el càrrec de secretària d’Estat. El crit de guerra de Trump, que es va convertir en senya d’identitat, encara perdura: “Tanqueu-la”. Però, una vegada va ocupar la més alta instància del poder als Estats Units, Trump sembla que va ser molt menys exigent amb els protocols i les regles de conservació de documents, encara que continguessin alguns dels secrets més ben guardats del país.
L’FBI va endur-se vint capses i l’ordre cita tres possibles delictes, inclosa la violació de la llei d’Espionatge
És el que es dedueix de l’operació d’entrada i escorcoll de l’FBI a la seva mansió de Mar-a- Lago, a Palm Beach (Florida), dilluns, i que justificaria una acció sense precedents en la història dels EUA. La pilota era ahir divendres a la teulada de l’expresident, després que Merrick Garland, titular del Departament de Justícia i principal diana de la ira trumpista, sol·licités al jutge de Florida que permeti la difusió de l’autorització legal que va portar a buscar papers secrets a la mansió que es va anomenar la Casa Blanca d’hivern.
Entre aquest material, a què s’aplica la descripció de programes d’alta classificació, hi figurarien documents relacionats amb armes nuclears. Ho va avançar The Washington Post citant fonts familiaritzades amb la investigació. Segons aquest avenç, experts en informació classificada van assenyalar que aquesta indagació subratlla la profunda preocupació dels responsables del Govern sobre el tipus de documents que van pensar que es podien localitzar a Mar-a- Lago i el potencial perill si queien a les mans equivocades. El Post va indicar que les seves fonts no havien ofert detalls addicionals sobre quin tipus d’informació perseguien els agents, si això implicava armes pertanyents als Estats Units o a altres nacions. Tampoc no van precisar si aquells documents havien estat recuperats.
En l’ordre de registre, un cop aixecat el secret s’especifica que l’FBI va sortir de la mansió de Trump amb 20 caixes de material en què hi hauria onze documents classificats, alguns de marcats com a top secret .
Aquesta ordre va revelar que investiguen Trump per tres possibles delictes: violació de la llei d’Espionatge, obstrucció de la justícia i maneig criminal de registres governamentals. De moment no hi ha ningú imputat.
Les autoritats havien expressat la seva preocupació que aquests documents classificats, ubicats a les dependències de Trump, fessin vulnerables els seus esforços per impedir que adversaris estrangers els poguessin adquirir.
El material sobre armes nuclears és especialment sensible i, en general, d’accés restringit a un petit grup de membres del Govern, van remarcar els experts. Donar a conèixer detalls respecte a armes dels Estats Units ofereix un mapa d’intel·ligència als adversaris que es volen dotar de mecanismes per contrarestar aquests sistemes. Altres països podrien veure l’exposició dels seus secrets nuclears com una amenaça.
A la seva xarxa social, Trump va seguir la pauta habitual i va afirmar que això de les armes nuclears “és una falsedat, com Rússia, Rússia..., Rússia va ser una falsedat”, va afirmar en al·lusió a la investigació que el fiscal especial Robert Mueller va fer sobre la possible ajuda del Kremlin a la seva campanya electoral. Això va acabar sense determinar una connexió directa, però ningú no va posar en dubte que Moscou va perjudicar Clinton. “Hi estan implicats els mateixos agents sòrdids”, va afirmar sobre els investigadors de l’FBI. En el seu comunicat va sembrar el dubte que fossin presents els seus advocats “en algunes àrees” –tot indica que sí que hi van ser–, i va difondre el dubte, ja molt estès entre les seves bases, de si aquells agents hi van posar proves incriminatòries.
L’expresident també va assegurar: “No només no m’oposo a la difusió sobre la batuda antiamericana, la injustificada i innecessària invasió de casa meva, sinó que animo que es faci de manera immediata encara que hagin estat elaborats per demòcrates de l’esquerra radical”. Comentaris d’aquest tipus són els que van fer que el fiscal general Garland assenyalés que Trump va de farol.
A l’expresident no li fa falta esperar a l’autorització judicial. De la mateixa manera que ell va donar la primícia a la nació de l’entrada i escorcoll, descrita en tot moment com una operació duta a terme amb summe tacte, també podria revelar què diuen aquells papers judicials, ja que disposa de la còpia que els agents van lliurar als seus advocats quan va començar l’operació.
Si Trump va treure de la Casa Blanca aquell material sobre armament nuclear i el tenia en una de les seves propietats privades, això fa que es plantegi la qüestió de per què un expresident necessita disposar d’aquells secrets tan reservats i guardats. La possibilitat que el material sigui en una estança sense seguretat, on els convidats del club de Mar-a- Lago van i venen, i que, per tant, sigui potencialment vulnerable i el puguin aconseguir els serveis d’intel·ligència estrangers serien factors que haurien donat caràcter d’urgència a la intervenció de l’FBI.
La sol·licitud feta pel Departament de Justícia al jutge Bruce Reinhart, del districte sud de Florida, inclou l’ordre d’escorcoll i l’inventari dels elements buscats. En canvi, Justícia no perseguia que el jutge fes pública la declaració jurada amb l’argumentació de l’assumpte, text molt més extens que els altres dos en què es relata la causa, amb molta més informació respecte a la conducta de l’expresident. També es creu que és en aquest document on es dona el nom de l’informant de l’entorn de Trump que va col·laborar en la localització de més papers, que estaven ocults i negats en la negociació amb l’FBI. Aquest intent d’amagar papers és el que va convèncer els investigadors que l’expresident no era digne de confiança.