Barcelona dobla reserves a Berlín, Atenes o Milà

Després de dos anys en guaret, les ciutats tornen a tenir a poc a poc els turistes perduts per força durant la pandèmia. El sector comença a recollir els primers brots verds en una temporada que apunta a xifres cada vegada més a prop de les que hi havia abans que la covid arribés amb restriccions al moviment de les persones. Llavors, el 2019 moltes ciutats multiplicaven la seva densitat durant la temporada alta i arribaven a estats pròxims a la saturació. És el cas de Barcelona i part de la seva àrea metropolitana, que durant aquell any va arribar a tenir el doble de turistes dels que van arribar a París, la ciutat més turística de la UE.

Així ho reflecteixen les dades d’ Eurostat, que recull xifres del 2019 —abans que quedessin distorsionades per la pandèmia de la covid— de pernoctacions turístiques reservades a través de quatre de les plataformes més grans del mercat (Airbnb, Booking, TripAdvisor i Expedia). Aquesta és la recopilació de dades més important per ciutats a escala europea. Unes dades que serveixen de referència, ja que, tal com apunten experts com Antonio López-Gay, investigador del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre d’Estudis Demogràfics, aquest 2022 el nivell de turistes ja es troba “entre un 85% i 90% dels que havíem tingut fins al juny del 2019”.

Segons aquestes xifres, París és la ciutat amb més nombre de reserves turístiques, amb 13,5 milions durant el 2019. Pel que fa a Barcelona, se situa al segon lloc, amb més d’11 milions. Tot i això, en proporció, la capital catalana i els seus municipis limítrofs es van situar en tres reserves turístiques per cada habitant, mentre que a París en van sumar menys d’1,5. A més, fa tres anys, el nombre de visitants va ser molt més alt que el nombre que reflecteixen aquestes xifres —només l’ INE ja reflecteix a la ciutat més de 21 milions de pernoctacions aquell any–: no només s’han de tenir en compte les reserves directes amb els allotjaments i per altres plataformes (molt minoritàries), sinó també les xifres de creueristes, una modalitat turística molt puntual i limitada a les urbs amb port.

Aquest fenomen és molt semblant al que passa en altres grans ciutats europees. Ciutats com Berlín, Milà o Atenes —que, lluny de la capital catalana, van acollir 4,2, 4,4 i 4,5 milions de reserves, respectivament— també se situen, en proporció amb els seus habitants, en un nivell molt inferior al cas català: les tres urbs van rebre, a través d’alguna de les quatre grans plataformes, entre 1,2 i 1,4 milions de reserves turístiques per cada habitant de mitjana en tot l’any.

Les dades mostren que Barcelona va ser la ciutat que més visitants va rebre a través d’aquestes plataformes d’entre les grans urbs espanyoles. Lluny, i per sota dels 8 milions, hi ha Madrid, que se situa en cinquè lloc del rànquing. La capital espanyola, en proporció amb els habitants de la capital i dels 14 petits municipis que l’envolten, el 2019 va rebre 1,6 turistes per cada madrileny.

En tota la Unió Europea es van reservar, el 2019, més de 512 milions de nits a través d’una de les quatre plataformes, o una mitjana d’1,4 milions d’hostes un dia aleatori. Una de cada cinc pernoctacions van ser a Espanya (106 milions de pernoctacions), seguida de França (99 milions), Itàlia (76 milions), Alemanya (37 milions) i Portugal (31 milions).

Davant la inexistència d’un gran model de governança turística, les grans ciutats prenen estratègies diferents per afrontar la situació. Algunes ciutats opten per descentralitzar el turisme, redirigint-lo a altres zones. Amsterdam, per exemple, acull a l’any poc més de 2,2 milions de turistes a través de les quatre plataformes recollides per Eurostat, poc més de 2,2 pernoctacions turístiques per cada habitant. Per mirar de descongestionar les seves zones més turístiques, la ciutat “està movent els creuers als afores”, apunta Claudio Milano, professor i investigador del departament d’ Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona.