Itàlia tindrà eleccions anticipades el 25 de setembre arran de la dimissió de Draghi

Crisi política a Itàlia

Sergio Mattarella va optar per dissoldre les cambres i enviar els italians a les urnes

Italy's President Sergio Mattarella talks to media, at Quirinale Palace in Rome, on July 21, 2022, after his meetings with Senate and Parliament Presidents. - Draghi resigned on July 21, after the country's fractious parties torpedoed his national unity government, kicking off a snap election campaign which could bring the far-right to power. (Photo by Tiziana FABI / AFP)

El presidentSergio Mattarellaparlant ahir davant de la premsa al palau delQuirinal

TIZIANA FABI / AFP

Itàlia celebrarà una campanya electoral sota el para-sol. El president de la República, Sergio Mattarella, no va tenir més remei que avançar les eleccions italianes –previstes per a la primavera del 2023– després de rebre la dimissió del primer ministre, Mario Draghi, aquesta vegada irrevocable. L’expresident del Banc Central Europeu (BCE) va anar al palau del Quirinal a primera hora del matí per tornar a renunciar després de ser traït al Senat pels seus fins ara socis de coalició.

En aquell moment, el venerable Sergio Mattarella, que a començaments d’any va acceptar un segon mandat com a àrbitre de les institucions italianes, va optar per la seva tria més difícil fins ara: dissoldre les cambres i enviar els italians a les urnes, en uns comicis generals que se celebraran el 25 de setembre.

La data és insòlita. No es recorden unes eleccions a la tardor en la història de la República. Però la difícil conjuntura nacional i internacional no permet una batalla llarga i confusa. És imperatiu aprovar com més aviat millor els pressupostos de l’any que ve. També que arribi aviat un govern sòlid per afrontar la tardor dificilíssima que s’espera a Itàlia amb els desafiaments energètics, la inflació i la creixent crisi social derivada de la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Els objectius del pla de recuperació no poden esperar. Itàlia s’arrisca a no continuar rebent els fons comunitaris si no compleix els terminis previstos per Brussel·les.

Seran unes generals insòlites: és la primera vegada en la història de la República que se celebren a la tardor

La Constitució dicta que les eleccions s’han de celebrar entre 60 i 70 dies després de dissoldre les cambres, i al final la data triada va ser el 25 de setembre, malgrat que al principi estava exclosa perquè els jueus poguessin celebrar el seu cap d’any. Però després que la comunitat aclarís que els fidels podien exercir el dret a vot les hores precedents, no hi va haver cap impediment.

“La dissolució anticipada del Parlament sempre és l’última elecció, particularment si, com en aquest període, les cambres han de complir moltes tasques en l’interès del nostre país. Però la situació política ha portat a aquesta situació”, va explicar Mattarella, molt seriós, en la seva compareixença al palau del Quirinal.

El cap de l’ Estat va allargar el discurs més del que és habitual per recordar als polítics que el Govern en funcions –Draghi continuarà per gestionar les qüestions corrents fins que s’instauri un nou primer ministre– haurà de poder aprovar mesures per fer front a aquestes emergències, en particular la inflació causada pel cost de l’energia i dels productes alimentaris que amenaça especialment els més febles. “Per aquestes raons espero que, encara en la intensa i de vegades aguda dialèctica de la campanya electoral, hi hagi, per part de tots, una contribució constructiva sobre els aspectes que he indicat, en l’interès superior d’ Itàlia”, va avisar.

El president Mattarella demana una batalla electoral constructiva davant la difícil conjuntura actual

Draghi ha passat aquestes últimes hores serè, amb la tranquil·litat d’haver obeït a les múltiples trucades internacionals i a Itàlia perquè es quedés. Al final, l’estocada del Moviment 5 Estrelles, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Italia de Silvio Berlusconi l’hi va impedir. En un Consell de Ministres convocat per definir la data electoral, l’encara primer ministre va aprofitar per agrair la feina feta al seu gabinet. “M’emporto un record molt bonic d’aquestes reunions i dels intercanvis que he tingut amb cadascun de vosaltres”, els va dir abans de tornar a la feina, fins que potser la ultradretana Giorgia Meloni – Germans d’ Itàlia lidera els sondejos– el succeeixi en el càrrec.

L’opinió de Silvio Berlusconi és molt diferent. El patriarca de la dreta va trencar el silenci, acusat per alguns dels seus d’haver-se sotmès als populistes de Salvini quan va dir en una entrevista a La Stampa que Draghi havia dimitit perquè estava cansat. “Sap què ha dit Draghi a un amic comú? Prou, no puc més; aquí em fan treballar el doble que al BCE”, va assegurar el magnat, que va remarcar que té molta més “experiència, cultura i savoir-faire ” que no pas el lliguista.

Anunciada la dissolució del Parlament, els polítics italians van donar per començada la campanya electoral. En una foto a Twitter Salvini ja es va proposar com a ministre de l’Interior per tornar a tancar els ports a la immigració.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...