Nova vida després dels indults

Aprendre a ser lliure és molt fàcil, constata l’exconseller Josep Rull, recordant els últims dotze mesos. Els indults aprovats pel Govern espanyol van tornar la llibertat als nou líders de l’1- O. Avui fa un any que van sortir de la presó, inhabilitats per exercir un càrrec públic, sense possibilitat de recuperar els gairebé quatre anys presos i en part desubicats davant la nova normalitat, la vida que havia seguit el seu curs sense ells. Però lliures i amb lliçons apreses sobre la gestió del temps i les coses que valen la pena.

“Vaig pensar: ‘Quan surti, no em farà mandra res; sigui el que sigui el que em proposin’”, diu l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Jubilada com a funcionària del Departament d’Educació, ara fa xerrades sobre feminisme i la realitat de les dones a les presons. “De la presó intento no recordar-me’n, però sí de les noies que hi vaig conèixer”, assenyala. Els primers dies a casa, es deixava aixetes obertes –“Allà es tanquen automàticament”–, i li ha quedat, com a molts d’altres, la propensió per tenir les finestres obertes, les persianes apujades. “A la presó feia esport cada dia i ioga, i ho he continuat fent”, assegura.

L’obsessió comuna és recuperar el temps perdut, però centrats en el que realment val la pena

“A la presó el ping-pong em va salvar la vida”, assenyala l’exconseller Rull, que s’ha apuntat a un club i hi va un dia a la setmana a jugar. Treballa a la Mútua de Terrassa i fa conferències. I ha recuperat temps per a la seva dona i els seus fills. “La presó és un record esporàdic”, assegura, però els primers dies a casa es despertava atabalat pensant que s’havia saltat el recompte.

Quan va deixar la presó, l’exconseller Jordi Turull va exercir com a advocat. Quan sortia del despatx se n’anava a complir compromisos adquirits amb les persones que li enviaven cartes de suport: escoltar una coral d’Anglesola, fer una copa de cava a Figueres... La setmana passada va ser elegit secretari general de Junts, i la seva agenda treu fum. Però ara gaudeix de les caminades i dedica més temps a la família. I no s’atabala. “A la presó aprens a carregar-te de paciència, i ara, per exemple amb el trànsit, penso: ‘Quant temps vas somiar ser aquí, fent cua... Per tant, tranquil’”, diu rient. S’ha de fer unes ulleres noves; a la presó va deixar de portar-ne, i ha perdut visió.

“Recordo la presó sovint. I no he pogut tornar a dormir amb la finestra tancada”, assegura l’exconsellera Dolors Bassa. Ja no pot treballar de mestra a l’escola concertada –les nòmines són diners públics– i espera als 65 anys per jubilar-se. Mentrestant, s’ocupa en una fundació i coordina de manera altruista un postgrau universitari de mediació laboral. “Vaig a molts actes, a parlar sobre repressió i el moviment independentista”, explica. Una de les primeres coses que va fer va ser anar amb barca i banyar-se a les Medes. I no ha deixat de fer ioga, a què es va aficionar, ara a la platja. Com els altres indultats, manté contacte amb algunes persones que va conèixer a la presó.

Lee también

L’allargada ombra de Puigdemont

Isabel Garcia Pagan

“La presó em queda molt lluny; deu ser un mecanisme de defensa”, apunta l’exconseller Joaquim Forn. Ja a les sortides de permís va començar a treballar al departament legal de Mediapro, i encara hi és. També és a la junta d’Òmnium Cultural. “A la presó no tens grans desitjos per quan surtis, no penses a fer la volta al món; enyores estar amb la gent que estimes. Pensava en totes les hores que havia dedicat a la vida a temes que m’hauria pogut estalviar i tot el que m’he perdut”, constata.

Jordi Sànchez tampoc no recorda gaire la presó. Secretari general de Junts fins a la setmana passada, s’encarrega del think tank que pensarà la nova estratègia d’aquest espai independentista. En l’àmbit personal, dona per tancat el procés d’adaptació personal i familiar. “A la presó tenia molt temps per llegir, i pensava que podria mantenir aquest hàbit, però se m’acumulen els llibres. Sí que continuo gaudint amb la fotografia, que ja m’agradava abans, experimentant i divertint-me”, detalla.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recuperat el temps amb la família

Professor universitari durant molts anys, no pot exercir per la inhabilitació, però ha tornat a les aules a fer conferències, malgrat que la seva activitat principal és el partit.

Tampoc no pot fer classes a la universitat l’exconseller Raül Romeva, però continua escrivint, ha defensat la seva tesi doctoral –escrita a la presó– i es dedica a fer pedagogia sobre el sistema penitenciari. També ha pogut recuperar temps per a la seva família, la seva prioritat.

L’empresari i expresident d’Òmnium Jordi Cuixart està abocat a l’expansió internacional de la seva empresa. Avui torna de Suïssa. També ha pogut recuperar el temps perdut amb la seva dona i els seus dos fills petits. Continua fent meditació, que és part del seu tarannà vital, però, a més a més, s’ha aficionat a córrer.