‘Traduttore, traditore’
NÚVOLS I CLARS
El meu primer enlluernament literari va arribar als 15 anys i coincideix, suposo, amb el de molta gent de la meva generació: la lectura de Cien años de soledad . Recordo que el virtuosisme de García Márquez em va portar a pensar en les dificultats de la traducció: com caldria traslladar a un altre idioma aquella música, aquella xerrameca incontenible, aquell ritme, aquells focs artificials, sense trair-los? La reflexió em va inquietar, i per evitar intermediaris em vaig concentrar a llegir els que en aquella època eren coneguts com els autors del boom llatinoamericà.
La traducció em sembla un exercici impossible. Encara que un posi la millor de les intencions, el que arriba a l’altra banda és diferent del que va en sortir, inevitablement. Millor o pitjor, però mai igual.
Què entén Chen del que Mao diu que li diuen els gestors de l’equip?
Soc devot de la poesia de Joan Margarit, del Joan Margarit que escriu en català. El Joan Margarit que es tradueix a si mateix en castellà em sembla una persona diferent. Els mateixos poemes són uns altres, i ell, fins i tot ell, és un altre.
Com sonarien les cançons d’ Antònia Font en castellà?
Jorge Luis Borges afirma que el principal pecat d’un traductor és no traslladar el to de l’autor, però la seva versió de l’ Orlando és molt més Borges que no pas Virginia Woolf.
A The arrival , Denis Villeneuve planteja una premissa que de tan òbvia és nova: quan arribin els extraterrestres, el primer que caldrà fer és emportar-se un lingüista perquè intenti desentranyar-ne el llenguatge. I quan el descobrim no descobrirem només un llenguatge, perquè cada llenguatge és una manera diferent de veure el món. Dit d’una altra manera, és un món diferent.
Continuem parlant de la poma d’ Adam i Eva, però no hi va haver mai tal poma als originals hebreus: és una mala traducció d’una traducció llatina ( malum en llatí significa ‘malament’, però també ‘ poma’).
Umberto Eco és molt eloqüent a l’hora de titular el seu llibre sobre la traducció: Decir casi lo mismo .
En aquesta obra valora el paper creatiu dels traductors, que em sembla indubtable. La traducció gairebé sempre és una obra nova, en molts casos fins i tot millor que no pas l’original. Molts autors reconeixen que una bona traducció els ha fet reescriure la seva obra per millorar-la. Això ens passava amb els anuncis. Quan els traduíem per presentar-los als festivals internacionals sovint descobríem més bones maneres d’explicar una idea. I sempre sonaven més bé en anglès, el llenguatge de la publicitat.
Mao Ye és el nou CEO de l’Espanyol. És possible que ja no sigui un simple traductor entre els gestors del club i Chen Yansheng, el propietari, però continua sent qui trasllada a les dues parts el que les dues parts s’han de dir.
Què entén Chen del que Mao diu que li diuen els gestors de l’equip?
Què entenen els gestors de l’equip del que Mao els diu que diu Chen?
Sigui el que sigui, l’Espanyol avui és
això.