Aquests dies passats vaig pujar a Montjuïc, des d’on vaig tenir l’agradable sorpresa de veure la terminal de creuers del port en plena activitat, i no vaig poder deixar de pensar en els mesos que la pandèmia va fer molt mal no només a l’activitat creuerística, sinó a tota la indústria turística, el comerç i les indústries navilieres.
Que el 2019 Barcelona rebés més de tres milions de creueristes i que els que van iniciar o van finalitzar trajecte al seu port ocupessin habitacions d’hotels de categoria i compressin en botigues de qualitat i utilitzessin l’aeroport per comunicar-se amb els seus llocs de residència fa que allò dels creuers no sigui una simple anècdota, sinó un actiu per a la nostra economia.
Sembla impossible que Colau busqui utopies de la mena de les que proposava als inicis
Ara que els turistes russos o xinesos amb alt poder adquisitiu no poden venir a causa de les sancions per la guerra d’ Ucraïna o de la pandèmia, convé atreure creueristes que es quedin uns quants dies entre nosaltres. Per això m’ha sorprès veure que Ada Colau proposa de limitar els creuers com un element més de la seva política antidesenvolupista. Que l’alcaldessa mantingués polítiques antidesenvolupistes quan va arribar a l’alcaldia el 2015 resulta comprensible, sabent que s’hi havia impulsat a través de la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca –que havia passat d’idees comunistes a idees ecologistes–; però després d’anys de mandat s’hauria d’adonar del que aporten, que és molt, a l’economia barcelonina les activitats que ella al principi rebutjava per motius ideològics, com ha estat el rebuig inicial del Mobile o de l’ampliació de l’aeroport –ara ja saturat– i l’antiautomobilisme, entre d’altres.
L’alcaldia ha hagut de rectificar alguns d’aquests rebutjos inicials pel pes de la realitat, però el tema creuerista actual s’afegeix a altres iniciatives municipals objecte d’oposició que ens mostren el perquè de la decadència de Barcelona respecte a altres ciutats espanyoles malgrat que la capital catalana continua atraient moltes empreses.
Ada Colau.
El mateix Síndic de Barcelona diu que les superilles no respecten les lleis, en línia amb el que ha posat en relleu Salvem Barcelona. Foment, el RACC, la Cambra de la Propietat Urbana i altres entitats posen el crit al cel contra la reforma de la Via Laietana –que la deixa sense una mobilitat correcta– o el tramvia per la Diagonal –que desvirtua una avinguda de gran relleu–, per més que vulguem complir amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Sembla impossible que, ja després de set anys de mandat, Colau busqui noves utopies del gènere de les que proposava als seus inicis a l’alcaldia. Encara sort que el president del port de Barcelona i exconseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reaccionat i està treballant perquè els creuers contaminin raonablement menys, cosa que ens recorda, alhora, la importància per a l’economia barcelonina dels creuers que l’alcaldessa voldria limitar.