El 19 d’agost del 1987, un obsés de les armes anomenat Michael Ryan, de 27 anys, va assassinar 16 persones en diferents punts de la ciutat britànica de Hungerford, incloent-hi l’escola on havia estudiat. La seva pròpia mare i un policia van ser entre les víctimes. Ryan va fer servir dos rifles semiautomàtics i una pistola. L’any següent, el Parlament britànic va aprovar una llei que prohibeix la possessió de rifles semiautomàtics i restringeix la d’escopetes.
El 1996 un home armat amb quatre pistoles va matar 15 escolars de 5 i 6 anys, més la seva mestra, a la població escocesa de Dunblane. Llavors Londres va prohibir totes les armes de foc tret de les curtes, que més tard els laboristes també van vetar. Avui el Regne Unit presenta una de les taxes més baixes de morts per arma de foc.
Els republicans tomben el primer intent demòcrata de respondre amb la llei a la matança de Texas
Seqüències semblants de tragèdies seguides per restriccions legals amb resultats satisfactoris s’observen en altres països. Per exemple: a Austràlia, on un tiroteig amb 35 morts el 1996 va ser respost amb exigents restriccions i una retirada massiva d’armes –amb recompra als seus propietaris– que van atallar el problema; el mateix que a Nova Zelanda, on les autoritats van prohibir les armes semiautomàtiques i els fusells d’assalt alhora que van llançar un pla de retirada amb recompra després que el supremacista Brenton Tarrant assassinés 41 musulmans en una mesquita el 2019; o a Noruega, on la matança de 77 persones a mans del neonazi Anders Breivik el 2011 va portar a la prohibició de les semiautomàtiques, si bé 10 anys després; o al Canadà, que va endurir les restriccions a la possessió d’armes després de la matança en què Marc Lépine, de 25 anys, va segar la vida de 14 universitàries a Mont-real, el 1989.
I als Estats Units? Els legisladors del Congrés van continuar ahir debatent quines mesures podrien acordar per frenar la successió de tirotejos massius, entre els quals, la matança amb 19 nens morts a Texas i la matança racista a Buffalo amb 10 morts són només els últims episodis. Però ni els demòcrates ni de bon tros els republicans no parlen de prohibir les armes. Des de fa 10 anys, quan el jove Adam Lanza va matar 20 nens i sis adults a l’escola Sandy Hook de Connecticut, el que discuteixen els polítics d’aquest país es limita a projectes per a la verificació d’antecedents dels compradors d’armes i, com a màxim, per a la prohibició dels rifles d’assalt.
Lee tambiénCrítiques a la policia per la seva passivitat en la matança de Texas
La segona esmena sobre el dret a posseir i portar armes continua sent intocable per a la majoria. Joe Biden va afirmar ahir que la norma no és “un absolut”, però no hi ha gaires que el segueixin. Mentrestant, el primer intent demòcrata de respondre almenys a les barbàries de motivació racista, com la de Buffalo, va decaure ahir quan els senadors republicans van rebutjar un projecte sobre terrorisme intern destinat a prevenir crims d’odi. Aquesta i altres lleis necessiten majoria qualificada de 60 vots al Senat, on els demòcrates tenen 50 dels 100 escons, incloent-hi el de desempat de la presidència. El requisit podria anul·lar-se i substituir-se per una majoria simple que permetria desbloquejar unes quantes lleis. Això si els demòcrates Joe Manchin i Kyrsten Synema volguessin. Però no és el cas. Els Estats Units no estan per la feina de desarmar-se.