Mentre el món està amoïnat per la continuació de la guerra a Ucraïna o per la inflació que fa augmentar les tensions socials, i mentre a Espanya els ciberatacs Pegasus encara no aclarits fan perillar moltes coses, a Catalunya ens acabem d’inventar un document d’identitat republicà.
Em refereixo a la signatura del divendres passat, 29 d’abril, del primer conveni de col·laboració entre un Ajuntament (Torres de Segre) i el Consell per la República (CxR), impulsat per Carles Puigdemont, per convertir el titular del carnet d’ identitat republicà en mentor del CxR, que més o menys vol dir un “bon separatista català”. Segons el projecte de col·laboració aprovat per Junts i Esquerra, això forma part de l’estratègia de ruptura amb Espanya com a pas anunciat per Puigdemont quan va presentar el nou i ara activat document nacional català d’identitat l’abril del 2021.
Comença a ser hora que el separatisme es dediqui a governar per millorar la vida dels ciutadans
De moment aquest carnet només servirà per implementar la identitat dels titulars respecte a equipaments municipals i assessorament al petit municipi del Segrià de 2.381 habitants, però com va dir el seu alcalde ( Junts), el conveni s’inspira en el desig de treballar plegats amb el CxR, que és, segons ell, l’hereu de l’1- O. Recordem que el referèndum d’autodeterminació havia de portar a establir la república catalana independent, que es va materialitzar en la declaració d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre del 2017 i que, malgrat ser suspesa pel president de la Generalitat al cap de 56 segons, va portar el govern de Rajoy i el Senat a activar l’article 155 de la Constitució l’octubre del 2017.
Per als que ja tenim una edat, recordar l’1 d’octubre no és tant recordar el referèndum com remuntar-nos a
la festa escolar que celebràvem el dia del Caudillo perquè era l’aniversari de l’arribada del general Franco a la direcció de l’ Estat l’1 d’octubre del 1936.
No se m’ocorreria mai tenir un document d’una entitat com el CxR
El que vull destacar aquí és com resulta de sorprenent, quan estem en plena degradació de les institucions, que es posi sobre la taula un nou i presumpte document nacional d’identitat del CxR com si no n’hi hagués prou amb els documents legals que ja tenim.
A casa disposo de molts documents d’identitat d’entitats a què pertanyo, però no se m’ocorreria mai tenir un document d’una entitat com el CxR, que només aspira a una independència que va fracassar i que cada dia veiem que es planteja com a inabastable. Entre d’altres, tinc el de l’ Assemblea de Catalunya dels últims anys del franquisme, però allò era una plataforma unitària reivindicativa molt diferent del que avui intenta ser el CxR.
Ja comença a ser hora que el separatisme es dediqui a governar per millorar la vida dels ciutadans i no pas a posar en marxa projectes virtuals que no condueixen a res.