La defensa del català no pot quedar només en mans dels independentistes. El gran mèrit de l’acord assolit ahir per les quatre principals formacions catalanes (PSC, Esquerra, Junts i En Comú Podem) és preservar el consens en una matèria tan sensible com la llengua per no dividir més el país. La sentència que obliga a complir amb el 25% del castellà a les aules s’havia d’aplicar sense afectar el sistema d’immersió lingüística que ha permès que Catalunya no separi els seus nens per la llengua com passa al País Basc.
Trobar una solució no ha estat gens fàcil, però al final s’ha imposat la lògica i, preservant que el català continuï sent la llengua vehicular, l’objectiu del model és que els alumnes dominin el castellà i el català quan acabin els estudis de secundària. No és un acte de voluntarisme. L’acord assolit ahir rubrica que si suspenen una de les dues assignatures de llengua, català o castellà, no podran obtenir el títol de l’ESO.
El suport ha sigut clau
Cal felicitar els partits que han donat suport a la mesura i han estat a l’altura de les circumstàncies. En moltes ocasions, toca criticar el tacticisme de què fan gala, però aquesta vegada han recuperat l’esperit de pacte que ha impregnat sempre totes les actuacions en relació amb l’ús de la llengua. Cal felicitar especialment l’exconsellera d’ Ensenyament Irene Rigau, que ha jugat un paper clau en aquesta negociació atraient a l’acord un PSC que va començar la legislatura marcant distàncies amb el Govern, i superant també els tradicionals friccions entre ERC i Junts .
La base del model de convivència catalana es va sustentar en la llei d’abril del 1983 de Normalització Lingüística, que va ser aprovada sense cap vot en contra pel Parlament. Avui aquell consens és impensable perquè formacions com PP, Ciutadans, Vox o la CUP defensen posicions més extremes des de les seves respectives trinxeres. I no deixa de ser una pena.
Lee tambiénEducació no aplicarà percentatges en el castellà, tal com demana la sentència
Però l’acord majoritari garanteix, alhora, mantenir el sistema d’immersió en català i complir amb el mandat judicial perquè es reconegui l’aprenentatge del castellà. En definitiva, és una cosa tan senzilla com tractar de salvaguardar l’ús de les dues llengües cooficials del país.