De l’acord de patrocini entre el FC Barcelona i Spotify només en coneixem la tornada i sona prou bé: 60 milions d’euros per temporada per a les pròximes quatre per la samarreta dels primers equips de futbol, 5 per tres temporades pels entrenaments, i 5 més pel nom de l’estadi els anys que en duri la remodelació; 280 en total.
Spotify és una empresa simpàtica. Va ser fundada per dos nois suecs el 2006 en plena crisi de la indústria musical. No ho van tenir fàcil. Per una banda, havien de competir amb el gegant Apple i el seu iTunes, que venia temes musicals a 1 €; i per l’altra, amb la pirateria, en què eren de franc. El seu mèrit va ser adonar-se que la gent no volia tenir terabytes d’mp3, sinó que només els volia escoltar, i des de qualsevol lloc i dispositiu. La solució d’Spotify va resultar ser millor que gratis. Avui Spotify té 406 milions de subscriptors, 180 de pagament.
L’acord de patrocini anunciat digitalitza el Barça i materialitza Spotify
Però no només de música viu l’home. A Spotify també hi escoltem La Competència , La Sotana o l’Albert Cuesta i les seves píndoles de tecnologia. Amb una aposta molt decidida per la distribució i producció de podcasts, Spotify ha esdevingut la ràdio del planeta, de la mateixa manera que Netflix n’és la tele. Quan el 2020 van fitxar Joe Rogan per 100 milions de dòlars, a ningú no li sortien els números. Avui Joe Rogan té el programa amb més audiència de la història de la radiodifusió i anunciar-se al seu programa costa a partir del milió de dòlars. A principis d’any, Neil Young va plantejar un pols a Spotify perquè no volia compartir plataforma amb Rogan perquè donava veu a negacionistes; l’empresa es va quedar amb Rogan.
I si Spotify no és el que sembla, el Barça tampoc. Més que un club? Uns valors? Un sentiment? El número baix del carnet de l’avi? És tot això i és també un gran productor de continguts audiovisuals amb una audiència global disposada a pagar per continguts prèmium i que genera moltes dades.
Barça Spotify
A Spotify són uns espases del model freemium (de franc per a la majoria; de pagament per a uns quants), tant que fins i tot tenen la figura del Chief Fremium Officer en la persona d’Alex Norström.
El Barça té més de 400 milions de subscriptors a les plataformes socials, molts d’ells en mercats tan grans com els d’Amèrica Llatina o Àsia, on la penetració dels catalans és molt superior a la dels suecs.
A tot això cal sumar-hi l’estadi que guanya Spotify per promocionar els seus artistes, el contingut prèmium per fer-ne podcasts i les tanques, lones i marcadors de l’estadi que pot personalitzar digitalment amb publicitat dels seus artistes segons el país on s’emeti el partit.
No sé si estan més contents a Spotify amb el nou pied-à-terre que s’han comprat a Barcelona o el Barça amb el nou pied-au-nuage que li ha regalat Spotify.