Si en política “el que sembla és”, com deia Leopoldo Calvo-Sotelo, el que el Partit Popular està fent amb Ciutadans és un assassinat. En la vida política, l’assassí sempre ha gaudit d’ampli respecte social: un dels valors que s’aprecien en el triomfador és la quantitat de cadàvers que ha deixat pel camí. Un polític sense cadàvers a la cuneta o és molt jove o té poc futur. Per dissimular el seu eficaç paper d’àngel exterminador, hi ha un consens general a anomenar-lo killer, que dit en anglès sembla més suau que assassí.
Deia que el cas de Ciutadans és un assassinat perquè té les grans característiques que defineixen aquest concepte: intencionalitat, premeditació i traïdoria. Sobre la intencionalitat de causar la mort del partit d’Arrimadas hi ha abundants testimonis dels autors intel·lectuals i materials: és considerada una acció necessària perquè el PP creixi a les eleccions. De fet, la victòria de Díaz Ayuso s’atribueix al fet que va aconseguir la pràctica desaparició de Cs a l’ Assemblea de Madrid. Ara es tracta de repetir el mateix a Castella i Lleó. El que fa Mañueco amb les seves acusacions de traïció és buscar una coartada. Cal convèncer l’opinió que l’assassinat era pitjor que el killer. La traïció és un gran invent.
S’ha iniciat la fase liquidadora de Ciutadans a Castella i Lleó
La premeditació suposa l’existència d’un pla detallat i concret per a l’execució. Va començar per la seducció de càrrecs públics que es van prestar fàcilment al fitxatge pel PP a còpia de promeses diverses. Va seguir per aprofitar astutament els errors de Ciutadans, fins al punt d’apartar-lo de tres governs autònoms en menys d’un any. Ara s’ha iniciat la fase liquidadora a Castella i Lleó i, previsiblement, a Andalusia.
I la traïdoria queda demostrada per l’ ús de mitjans que assegurin l’execució. El més conegut ha estat la contractació d’un executor, Fran Hervías, que coneix els costums i les debilitats de la víctima i desenvolupa el pla amb fredor, amb suport dels comandaments i, segons els indicis, amb un calendari precís. Té Ciutadans alguna possibilitat de sortir-ne amb vida? Només una: que Inés Arrimadas convenci la societat que el seu partit és necessari. Molts tenim la convicció que és així. Però un vell principi adverteix: on hi ha un killer, el crim es pot cometre.