“Avui és el dia més feliç de la meva vida”

Malang Dabo estava fet un feix de nervis dijous, quan la seva esposa, la Mariatou, li va trucar per dir-li que ara sí, que els funcionaris de l’ambaixada espanyola a Dakar havien estampat el visat als passaports d’ella i dels fills de tots dos, l’Issa i en Salif, perquè poguessin volar a Barcelona i materialitzar el reagrupament familiar. Dabo va comprar aquell mateix dia els bitllets d’avió i diumenge de matinada tots tres aterraven a l’aeroport del Prat. “És el dia més feliç de la meva vida”, proclamava exultant i emocionat.

Dabo treballa com a zelador a la parròquia de Santa Anna de Barcelona i cada dia participa en l’organització dels àpats que se serveixen a les persones sense llar o amb pocs recursos, al claustre de l’església. Ahir es va reunir en un dinar amb el rector de Santa Anna, Peio Sánchez, la monja teresiana Viqui Molins, els seus companys i un grup de voluntaris per presentar-los la família, la Mariatou i els nens, de gairebé 10 anys i 11 mesos. “He tingut tant suport i de tantes persones! Hem patit molt, volíem estar junts i hem hagut d’aguantar massa temps separats”, repetia ahir amb la veu entretallada.

La Mariatou no donava crèdit a les mostres d’afecte mostrades cap a Dabo per tots els amics que estaven pendents del desenllaç d’aquesta història. “A ella l’ha sorpresa veure com m’estima la gent, em veu com una persona important”, comentava satisfet.

“Hem patit molt, volíem estar junts i hem hagut d’aguantar massa temps separats”, comenta Dabo

Ansiós per reunir-se amb la seva família, Dabo ja ho tenia tot a punt des de principis de setembre. Havia pintat el pis; havia arreglat les habitacions; una voluntària, la María José, li havia deixat un llitet per a en Salif, i havia aconseguit plaça per a l’Issa en una escola a prop. Les previsions inicials eren que comencés el curs a Barcelona però els tràmits a Dakar, una vegada aprovada el 21 de maig la reunificació familiar, es van demorar molt més del que estava previst.

En un primer moment, l’1 de juny, l’ ambaixada a la capital del Senegal no els va donar cita prèvia per als visats fins a gairebé un any després, el 26 d’abril del 2022. El motiu de tal retard era l’enorme col·lapse a Dakar per atendre diferents gestions consulars, segons van informar fonts del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Dabo es va enfonsar en la desesperació, l’ Issa no podria començar les classes aquí, tal com havien previst, i hauria de suportar una llarga espera per tornar a veure la seva dona i els nens. Però a finals de juny van rebre un correu del consolat, que els notificava que havien pogut avançar la cita nou mesos, al 23 de juliol, per la qual cosa els tràmits que faltaven també s’agilitarien.

Culminat el reagrupament familiar d’un migrant que va arribar en pastera a Tenerife el 2014

Dabo va marxar de Casamance el 2011 perseguint el somni d’un futur millor per als seus. Però el que no havia previst era que trigaria tant temps a aconseguir l’objectiu. Quan va deixar el Senegal, la Mariatou estava embarassada i es va haver d’esperar set anys per conèixer el seu fill gran, l’Issa. Al petit va poder abraçar-lo per primera vegada diumenge, al Prat.

Abans d’arribar a bord d’una pastera a Tenerife, el 2014, ­Dabo va passar per Mauritània i el Marroc. “Jo volia venir a ­Barcelona, pel Barça i per Xavi Hernández, el meu ídol”, ­comenta. Com tants altres migrants va dormir una tempo­rada al ras fins que la seva sort va canviar. “Gràcies a la fun­dació Benallar vaig acudir a Santa ­Anna, on vaig aconseguir el meu primer contracte i els papers”, recorda, molt il·lusionat amb la nova etapa que acaba d’encetar.