No sé com haurà acabat la reunió de la comissió bilateral i, per sort, hi ha professionals en aquest diari que ens ho explicaran amb rigor i detall, desxifrant els equilibris entre voluntat de diàleg i estratègia de negociació. Les hores prèvies a la trobada, però, han transmès la tensió de posicions que, a primera vista, semblen distants. La consellera Laura Vilagrà va anunciar que anirien a Madrid amb actitud “bel·ligerant i exigent” i el vicepresident Jordi Puigneró va afirmar que, arribats a aquest punt, a Espanya convé “cobrar-li al comptat”. Potser és èmfasi teatral, però la metàfora de cobrar al comptat confirma una desconfiança crònica. És una desconfiança que diferents governs de l’Espanya democràtica s’han guanyat a pols i que, per si de cas, la propaganda indígena ha amplificat. Per cert: en els meus temps de comptable, cobrar al comptat comportava un descompte del 5% anomenat pronto pago . En moments de desesperació, quan empaitava els morosos per telèfon, insistia en l’avantatge del descompte, a veure si s’ho empassaven. No va funcionar mai i, quan penjava el telèfon, per combatre la impotència em consolava cantant aquell vers d’ El bodeguero : “ Toma chocolate / paga lo que debes” imitant l’accent de Nat King Cole.
En matèria de salut territorial, el col·lapse d’Espanya no acaba de millorar
Bilateral és un adjectiu que viu un moment de crisi. Els presidents autonòmics que defensen l’enquistament de l’Estat entenen que la bilateralitat entre els governs de Catalunya i d’Espanya és un privilegi i, per tant, una discriminació. I, en l’àmbit sanitari, bilateral defineix les terribles pneumònies provocades per la covid. Si pneumònia ja és una paraula que espanta, pneumònia bilateral fa pensar en un col·lapse total del sistema respiratori. En matèria territorial, el col·lapse d’Espanya no acaba de millorar. Els participants catalans a la reunió d’ahir hi van anar amb 56 carpetes de qüestions pendents, gairebé totes relacionades amb incompliments de l’Estatut. Si en ple mes d’agost vas a una reunió amb esperit exigent i bel·ligerant, 56 carpetes i la voluntat de cobrar al comptat, ¿hi ha més probabilitats que la reunió satisfaci les dues parts o que, amb prudència bilateral, acabin decidint que ja es tornaran a reunir després de les vacances?