Una vegada uns turistes em van fer fotos comprant peix al mercat de Santa Caterina. Era a la parada demanant que em netegessin bé els molls quan es va acostar el pare de família, amb una càmera bona, no amb mòbil, i ens va immortalitzar a mi i al peixater. Automàticament, tots dos vam redreçar l’esquena i vam amagar la panxa, perquè ja que havíem d’encarnar un tipisme mediterrani, fent de “persones que compren i venen en mercats restaurats a l’Europa del Sud”, valia més fer-ho bé.
L’Ajuntament de Sevilla anima les dones a sortir al carrer vestides de flamenca els dies en què haguessin celebrat la Feria, “encara que sigui a fer un cafè o una cervesa”, i als homes a portar vestit curt i barret d’ala ampla per anar, per exemple, al Mercadona o a la cua de Correus. L’objectiu seria activar el comerç i, tot i que no ho diuen explícitament, animar els sevillans a performar davant els turistes que puguin arribar a la ciutat. L’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, ha anat més al gra. Ha dit: “Estem sacrificant la nostra mobilitat per garantir un espai més segur per a aquells que venen de fora i dinamitzen l’economia”. A veure, tu dinamitzes? Si dinamitzes, bé, i si no, cap a casa.
A Barcelona ja fa més d’un any que vivim gairebé sense públic, sense gent que ens miri i ens faci fotos com ens les feien abans. I em fa por que per la falta de pràctica se’ns oblidi viure #mediterràniament, que els skaters deixin de patinar davant del Macba perquè per a què, si ja només es fan vídeos entre si, que els senyors perennement bronzejats de la Barceloneta deixin de jugar al dòmino al costat de la platja perquè ja no aporten valor al branding de la ciutat, només passant el vespre. A Sevilla almenys s’entrenen.