Nou candidats novells per a una presidència de la Generalitat vacant envoltats de promeses de canvi, recanvi, reconstrucció, recuperació, retrobament... o el contrari. La cursa cap al 14- F va arrencar a mitja tarda per complir amb el toc de queda, amb sobrietat, pantalles, mascaretes i pendents de la Comissió Europea en el seu particular cherchez le vaccin . I es desperta amb el primer debat de candidats a La Vanguardia . Primera prova de foc.
Tots pendents del veredicte sobre la data electoral del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que estudia des de dimecres els escrits dels recurrents i la Generalitat, i de les portes de la presó de Lledoners i Puig de les Basses, d’on surten aquest matí Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull preparats per fer la primera aparició en la campanya.
Però també sota l’atenta mirada de Madrid. Amb el president del Govern central, del PSOE, i amb el líder de l’oposició, del PP, arremangant-se pels seus candidats. Pedro Sánchez i Pablo Casado han trobat un punt de consens: no es pot governar Espanya sense Catalunya. Sense els vots independentistes, el Govern central va salvar ahir al Congrés el decret dels fons europeus amb EH Bildu i l’abstenció de Vox.
ELS PRESOS, en ESCENA
Junqueras s’afegeix a la campanya d’ERC pendent de recursos al tercer grau
ERC va baixar del carro dels socis preferents del PSOE a Madrid fins a nou avís i vol que els focus transitin de l’operació Illa a l’efecte Junqueras. Els republicans s’agafen fort confiats a recuperar embranzida després del cop de les últimes enquestes i que l’aterratge del candidat socialista sigui més incòmode que el seient del Consell de Ministres. “O els interessos partidistes del socialisme o ERC; 155 o amnistia, autodeterminació i via àmplia cap a la independència”.
Pere Aragonès es presenta com a capdavanter de la reconstrucció que no deixa ningú enrere, forjador de consensos i valedor d’“una pàtria al servei de les persones” . “Al costat de la gent” és el lema d’una campanya més coral del que és habitual. Amb cartells que van des d’ Aragonès i Junqueras, i un llarg etcètera de candidats com Dolors Bassa i Carmen Forcadell, fins a Gabriel Rufián, portaveu a Madrid.
Però ERC no només vol substituir el PSC a l’esquerra: també vol l’ hegemonia de l’independentisme. Així doncs, l’objectiu és “posar fi a quaranta anys d’alternança sociovergent”. “Ni convertir la Generalitat en un despatxet de la Moncloa ni fer incompatible l’independentisme d’esquerres”, va proclamar el candidat. “Ara toca una presidència d’ERC”, és la màxima d’ Aragonès.
L’EQUIP D’ILLA
Illa llança el nom de Maurici Lucena com a futur vicepresident econòmic
ERC no vol triar entre esquerra i independència, i per això es concentra en la governança i evita competir amb Junts en el que denominen “independentisme màgic”, en què situen els seus socis del Govern.
Laura Borràs posa l’accent en el “ junts per ser” més que no pas en el “ junts per fer”, si el fer és la gestió per la qual sospira una part de la candidatura postconvergent. La candidata juga la carta de convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat, però el seu punt fort és la “garantia d’un govern independentista” i fer impossibles altres pactes al Parlament. Tot i això, Borràs no vol cedir espais a ERC i ahir va fer acte de contrició. “No tot ho hem fet bé, hem de ser autocrítics; no es poden repetir errors”. Ahir hi va haver contenció en els missatges i crides a lluitar “contra la resignació independentista” i ofertes de govern amb lideratge. Amb Carles Puigdemont, número u de la llista, de teloner de Borràs “plantant cara” a l’ Estat.
Davant l’independentisme, el PSC es va llançar a la “campanya de la seva història”. És la del “ja n’hi ha prou d’un Govern incapaç”, segons Illa. “Salva”, com l’anomena Sánchez, convida la societat catalana a un “viatge molt diferent” del dels independentistes. El projecte d’ Illa per a Catalunya passa per un “acord per al retrobament”, per refer consensos “per avançar en l’autogovern”, recuperar “el camí de la concòrdia” i “evitar la fractura social”.
Més enllà de l’1-O
Borràs assumeix errors però crida a lluitar contra la “resignació” independentista
L’estrena del candidat buscava solemnitat i va topar amb els problemes del directe matinal en la seva primera entrevista de campanya. L’exministre va indignar la consellera de Salut i candidata d’ERC, Alba Vergés, garantint, si és president, un desenvolupament correcte del pla de vacunació ara que les dosis no arriben i les previsions no es compleixen. Després van arribar les promeses: va assenyalar Maurici Lucena, actual president d’Aena, com a futur vicepresident econòmic de la Generalitat. El nom de Lucena, que es definia fa una dècada com a “socialdemòcrata liberal”, és recurrent a les travesses del PSC per ocupar càrrecs des que el 2015 es va apartar de la política activa.
Els socialistes censuren la gestió dels governs independentistes –començant per les àrees que controla ERC– i volen imposar la idea del guanyador “de facto” amb un degoteig diari de futurs consellers. Sánchez és el primer que agita el “tothom contra Illa”. Lluny queda la improvisació de Ciutadans després de la victòria del 2017.
Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa feien una crida ahir al vot constitucionalista per evitar “un altre procés”, però els socialistes mengen terreny a dreta i esquerra. Fins i tot Pablo Iglesias, vicepresident de Sánchez, va posar ahir en qüestió que el PSC d’ Illa pugui desenvolupar polítiques d’esquerres. Iglesias i els comuns pretenen consolidar el seu espai i que l’aritmètica parlamentària els sigui propícia. Només un tripartit d’esquerres els situaria al Govern, ja que d’entrada descarten l’acord que ofereix ERC si Junts en forma part. No són els únics que aspiren a la clau de la governabilitat: la CUP i el PDECat, a la banda sobiranista, i fins i tot el PP, amb Pablo Casado jugant-se el lideratge de la dreta a Catalunya davant Vox.