A la paperera sense nostàlgia
Sense cap dubte el 2020 ha estat un any per oblidar, així que repassar-lo fa una mandra terrible llevat que sigui a Death to 2020 , el fals documental de Netflix on les imatges són reals i ben escollides, però els especialistes que les comenten són actors que interpreten diferents professionals: Samuel L. Jackson fa de periodista; Hugh Grant, de professor d’ Història; Lisa Kudrow, de portaveu de Trump... i fins i tot hi apareix Tracey Ullman interpretant la reina Elisabet II. La plataforma va elegir per a la seva realització el creador de Black mirror , Charlie Brooker, que ja havia fet resums satírics per a la BBC, però no és el mateix ironitzar del resum de l’any en una cadena pública que fer-ho en una plataforma privada amb barra lliure per al sarcasme. Al final, un sent una certa commiseració pel 2020 en el moment de tirar a la paperera l’agenda sense la més mínima nostàlgia.
No és fàcil fer broma sobre la covid, però Brooker s’hi atreveix, comparant el virus amb una piloteta de bàsquet alienígena rescatada d’una PlayStation 2 i apuntant la hipòtesi que un home va tenir relacions amb un ratpenat i va acabar infectat. I escoltem el testimoni de Leslie Jones en el paper de psicòloga, dient que “prefereix el coronavirus que la policia”, mentre en el resum apareixen les imatges de l’afroamericà George Floyd, que va morir asfixiat pel genoll d’un agent. El guionista es permet fer broma del dia que Donald Trump va agafar el virus: “Quan el van ingressar, per un motiu o altre tothom resava”. La campanya electoral dels Estats Units hi és molt present, “amb dos candidats de color”, un blanc nuclear i l’altre taronja-taronja. L’edat de Joe Biden és objecte d’acudits. Fins i tot Elisabet II assegura que té ganes de veure Biden, que va estar el 1953 en la seva proclamació com a reina, recordant que aleshores ja era un ancià.
Netflix s’atreveix a fer broma a ‘Death to 2020’ sobre un any que va desafiar la història
Death to 2020 permet rebaixar la mania que li hem agafat a aquest maleït any que, almenys, ens ha portat en dotze mesos un problema i la seva solució, el virus i la vacuna, la qual cosa permet pensar en la capacitat de destrucció de l’ésser humà, però igualment en el seu enorme talent per millorar el planeta. El 2020 ha desafiat la història com cap altre, així que el 2021 ens obre la porta a l’esperança d’haver après alguna lliçó d’aquesta tragèdia. El documental es tanca amb la pregunta als actors que hi intervenen sobre què han après aquest any. Em quedo amb la resposta de Samuel L. Jackson: “He après els passos que hi ha del sofà a la nevera”. Benvingut 2021.