Arimah publica un aiguabarreig de contes de mirada profunda

Tot i que va néixer a Londres el 1983, l’escriptora Lesley Nneka Arimah es va criar a Nigèria i va anar a viure d’adolescent als Estats Units, per la qual cosa fa de mal dir quin és el seu gentilici. El que sí que es pot dir és que ha publicat alguns relats a The New Yorker i Granta, i que amb el seu primer recull de contes, Què vol dir quan un home cau del cel (Quaderns Crema), traduït per Dolors Udina, ha guanyat el premi Kirkus i el Young Lions de ficció de la Biblioteca Pública de Nova York.

El recull de contes és un aiguabarreig força inclassificable, perquè l’autora canvia de registre en cada narració. Tant pot presentar un realisme quotidià com un de màgic, passant per paràboles utòpiques i faules d’aspecte infantil, fins a un episodi digne de Black mirror, justament el que dona nom al llibre. La sèrie l’ha vista ara, perquè més periodistes li ­havien parlat d’aquesta coin­cidència, i diu que li ha agradat.

Les narracions van des del realisme quotidià fins a la ciència-ficció a l’estil ‘Black mirror’

Arimah ha visitat Barcelona per promocionar aquest debut reeixit i ha enraonat amb La Vanguardia sobre d’on surten les seves narracions: “Hi ha diferents fonts. De vegades les trobo als mitjans. Apunto en una llibreta diàlegs, ambients..., perquè no sé mai per a què servirà. De vegades creo mons realistes amb elements fantàstics, de vegades al contrari; m’agrada explorar diferents possibilitats, de la mateixa manera que llegeixo tota mena de literatura”, explica Arimah, que confessa que hi ha vegades que una idea no se la pot treure del cap, i llavors ha de crear uns personatges i una situació per donar-li sortida.

Hi ha narracions que passen als països on ella ha viscut, fins i tot seguint els mateixos viatges que ha fet, però nega que hi hagi elements autobiogràfics: “Són els cercles on em moc i on he viscut. El que sí que hi ha d’autobiogràfic són les històries de guerra que un home explica a la seva filla, que he reproduït de les que m’explicava el meu pare”. Però troba més estimulant, tot un repte, cons­truir altres mons.

Per això, tot i que també hi ha històries que passen als Estats Units, no posa cap atenció en aquest entorn: “Tenim una informació abassegadora d’aquest país i no m’interessa gens aprofundir-hi. M’interessen més les qües­tions humanes; la resta és l’ecosistema on es mouen”.

Les protagonistes són dones joves perquè Arimah vol reflectir la vida i la mirada de la joventut femenina a través de les seves històries, esquitxades d’algunes paraules d’argot en igbo, una de les llengües majoritàries que es parlen a Nigèria, on es fan servir unes 250, explica.

Hi ha moltes mares absents –mortes o que viuen lluny– a les històries de Què vol dir quan un home cau del cel . “La relació amb les mares és segurament la més intensa que tenim els éssers humans. Com que m’agrada escriure històries complicades, l’absència de mare m’hi ajuda força amb la complexitat i les manipula­cions. Com que és el lligam més profund, també pot ser la ferida més profunda”, conclou.