Resistència i trinxeres poètiques

El XXXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona va cloure ahir al Palau de la Música els ­actes del Barcelona Poesia d’enguany. A l’escenari, la nord-americana Rita Dove, activista pels drets humans i feminista; el granadí Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes i reconegut poeta de llarg recorregut; Lebo Mashile, una veu jove de la Sud-àfrica post­apartheid; el kurd turc Burhan Sönmez, advocat i llui­tador pels drets humans; i la mallorquina Antònia Vicens, que es rebel·la amb la seva poesia: “Enmig de la misèria que ens envolta, trobo la riquesa en els mots”.

I què tenen en comú aquests cinc poetes? “La poesia de resistència i trinxera”, resumeixen les directores Mireia Calafell i Àngels Gregori: “Són escriptors de versos capaços de rebel·lar-se a favor de la creació sense límits i contra les injustícies, la censura i la violació dels drets humans”.

Baró d’Evel, el duet franco-català format per Blaï Mateu Trias i Camille Decortye, van ser uns presentadors força inusuals i, acompanyats pel Lassus Quartett, hi van posar un contrapunt musical, plàstic i acrobàtic exquisit a una vetllada deliciosa. Un punt final magnífic a un Barcelona Poesia de nota alta.

Les directores es van mostrar satisfetes del desenvolupament de tot el festival, per la qualitat dels actes i per l’alta participació dels ciutadans amb la seva assistència.

Ahir mateix al matí, Antònia Vicens (Santanyí, 1941) va ser distingida amb el premi Jaume Fuster 2019. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va voler reconèixer “la qualitat de la seva obra, la importància de la seva trajectòria i el compromís”. Vicens també va ser l’encarregada de cloure el festival amb el poema La meva primera llibreria.