David Caño ‘is in da haus’

Diuen que els Jocs Florals de Barcelona venen de l’edat mitjana i és un dels certàmens poètics més antics d’Europa. Ho va recordar el comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, a l’acte de lliurament del premi d’enguany. El guanyador del 2019 ha estat David Caño (Olot, 1980), amb el llibre de poemes Un cos preciós per destruir , que publicarà Proa. Caño és “una figura assentada, però jove i violenta”, en paraules de Subirats, que, com Joan Brossa, fa “investigació lliure, renovant formes velles”.

Això segon ho va dir Vicenç Altaió, responsable de fer la “referència històrica”, en què va parlar de Brossa amb motiu del centenari del “poeta rebel, foteta per excel·lència, poeta pobre, de l’art pobre i de la realitat pobra”, i en va comparar alguns aspectes amb Caño. Érem al Saló de Cent, i Altaió va voler remarcar: “Que el poeta més experimental sigui celebrat institucionalment no deixa de ser la victòria de la revolta poètica”. Brossa, que havia caminat la ciutat, deia que “el pedestal són les sabates”, va recordar Al­taió, i Caño hi va afegir: “En lloc de queixar-nos per haver perdut la Rambla, el que hem de fer és tornar-la a ocupar, com va fer O­caña”.

Caño va aprofitar per fer unes quantes reivindicacions més. Primer, amb el missatge de la samarreta: “Legal clothing, illegal people” (Roba legal, gent il·legal); a continuació fent un al·legat en defensa de la cultura catalana bastarda, i, finalment, recordant “els presos polítics i a l’exili”. ­

En lloc de queixar-nos per haver perdut la Rambla, el que hem de fer és tornar-la a ocupar, com va fer O­caña”

David Caño,poeta

Lluís Calvo i Manuel Forcano van celebrar l’obra del guanyador. Calvo, a la glossa que va titular “Per salvar-nos de la desesperació, la ­poesia”, va parlar del seu “to intensament fosc, suïcida”, i Forcano –que no hi va poder ser– va dir que era “una Flor Natural àvida de foscor”; “són versos lluny de la lírica, que llisquen cap a la autodestrucció: hi fulgura la foscor”.

El poeta Esteve Plantada va ser l’encarregat de triar els millors poemes de l’any més enllà de ­Caño. Deunidoret la responsa­bilitat. Al Saló de Cent, de boca dels seus autors, en vam poder sentir quatre: Transamor , de Blanca Llum Vidal; La nit que és dins del dia , de Silvie Rothkovic; La netedat , de Sebastià Alzamora; i No m’enyores ni prou ni bé , de Laia Maldonado.

Pi Piquer ha il·lustrat el llibre ‘Poema’, de Rafael Argullol, amb 1.095 aquarel·les, una per cada poema

Una mica més tard, en un altre recinte on les pedres també guarden el pes de la història, la Biblioteca de Catalunya, el poeta Rafael Argullol va descobrir el ressò pictòric del seu llibre Poema. Publicat el 2017 per Acantilado, l’artista Pi Piquer ha fet una aquarel·la de cada un dels poemes del llibre. Atenció: 1.095 poemes, escrits un cada dia durant gairebé tres anys, com una obligació, “sa o malalt, de bon humor o de mal humor”, va explicar Argullol.

I Pi Piquer, en un any, ha fet totes les aquarel·les, meravelloses, que ahir es van poder veure, fetes en llibres que s’havien de fullejar amb guants. Abans de descobrir l’obra pictòrica cinc actrius van llegir alguns dels poemes: Lluïsa Castell, Elisa Crehuet, Mònica López, Vicky Peña, Rosa Renom i Teresa Vallicrosa.

La iniciativa s’ha fet amb el festival Elixir de Terrassa, que passa per un mal moment –aquest any s’ha suspès per manca de finançament–, tot i que ahir Rosa Boladeras, en nom del festival vallesà, va presentar l’acte amb el més bonic dels seus somriures.