Difícil qüestió, la d’aquesta columna: hauria d’efectuar un balanç de l’any que s’acaba o avaluar les expectatives del que comença? Sobre la situació actual, divendres passat vaig presentar una síntesi de bones notícies confirmades amb el creixement del PIB del tercer trimestre, per la qual cosa no hi ha res a afegir. En canvi, poques vegades un any nou ha generat tants temors per a uns com esperances per a d’altres: aquells amb responsabilitats contenen la respiració esperant les primeres decisions de Donald Trump, que de ben segur ens han d’impactar, i no de manera positiva. Del que s’espera de la seva política econòmica, mereixen consideració particular els seus potencials efectes sobre tipus d’interès, canvi climàtic, comerç global i els que es derivin del conflicte amb la Xina.
Sobre tipus, hi ha consens general que, si es compleixen les seves amenaces proteccionistes, la inflació als EUA difícilment es frenarà, cosa que obligaria la Fed a interrompre (potser revertir?) les reduccions de tipus d’interès, i això inevitablement implicaria un reforçament de l’alça del dòlar. De fet, la caiguda de la borsa la setmana passada va ser resultat de l’anunci, per la Fed, de rebaixes de tipus el 2025 menors del que esperaven els mercats. Efectes sobre la resta del món? Durs per als països, emergents o no, amb deutes en dòlars, que viuran devaluacions de les seves divises i frenada en el creixement. Per a nosaltres, una de freda i una de calenta: la sortida de capitals cap a Amèrica perjudicaria la inversió, mentre que la depreciació de l’euro reforçaria les exportacions.
Si Trump compleix les seves amenaces, tindrà implicacions en la inflació i els tipus
En el cas del canvi climàtic, espanta la posició de Trump procliu a desdenyar totes les advertències científiques que, a més, ha començat a quallar a la UE: l’extrema dreta comença a pressionar per revertir el Green Pact, atribuint-li tota mena de mals econòmics.
Respecte dels aranzels, si s’acaben imposant els que ha anunciat cal esperar una reducció del creixement global i de les àrees més exportadores, com l’eurozona. Afegiu-hi que les depreciacions de la Xina i altres països, imprescindibles per protegir-se de l’augment d’aranzels, no faran més que pressionar sobre la nostra competitivitat.
Finalment, el conflicte sinoamericà difícilment no se suavitzarà amb les amenaces d’elevació general de tarifes duaneres fins al 60% per a les compres a la Xina. No auguren un panorama gens bo les represàlies xineses que han prohibit l’exportació de gal·li i germànic, metalls bàsics per a l’alta tecnologia, i dels quals la Xina és el principal proveïdor mundial.
El que ens espera el 2025 no permet alegries. Perquè, a més, la Unió Europea està particularment mal preparada. Gaudiu, doncs, de la nit de Cap d’Any: els problemes que s’atalaien no tenen fàcil solució.