“Avui he passat l’aspirador i ja ha estat tot un èxit”

Encara que és sabut que va vendre la seva casa a Austràlia per mudar-se al camp a Anglaterra, Cate Blanchett prefereix no especificar des d’on respon a aquesta entrevista. Tot i això, no té problemes per compartir a través de l’ordinador les seves emocions, les impressions i les activitats durant aquesta quarantena que no només ha esborrat les fronteres sinó que tampoc no perdona els famosos. L’actriu és notícia per Mrs. America , la minisèrie sobre les guerres feministes als Estats Units durant la dècada dels setanta i en què té el paper protagonista.

PRimera lliçó

“La idea que tenimdel que és una nacióés falsa, els virus no reconeixen fronteres”

On està passant la quarantena?

Som al país on habitualment vivim aïllats com la resta del món i l’experiència ens està resultant molt dura. Sento que tots estem passant pel mateix, malgrat que soc conscient que alguns estan en situacions més perilloses que d’altres, però si alguna cosa ens ha quedat clar a tots és que els virus no reconeixen fronteres. La noció que tenim del que és una nació és falsa des de la perspectiva d’una pandèmia. Això també ens ha demostrat que una vegada sortim d’aquesta crisi hem de fer quelcom per canviar les coses, perquè els sistemes en què vivim són molt fràgils i és obvi que s’han trencat. Hem de treballar amb els nostres governs per assegurar-nos que aquests sistemes es reparin, perquè els ciutadans de cada país estiguin protegits si és que això torna a passar. De tota manera, admiro profundament els que s’estan ocupant de la crisi en aquests moments. Fa poc vaig parlar amb un amic a Queensland sobre les infermeres i els metges que són al front de combat i és terrorífic el que estan vivint. Han de protegir els seus propis fills però estan profundament compromesos amb el que estan fent. Sento un enorme respecte per ells.

Com és la seva jornada habitual durant la quarantena? Treballa o es dedica a matar el temps?

Bé, no estic sola. Tenim quatre fills i els exàmens del més gran han estat postergats. Està en un moment de la seva vida en què vol sortir a explorar i divertir-se, i s’ha vist sacsejat per aquestes limitacions de mobilitat i la falta d’oportunitats que comporta una situació de quarantena, cosa que fa que el temps li sembli interminable. En tot cas, provem de mantenir una vida simple. Sortim a caminar quan podem. Un amic nostre, Keith Tyson, va posar en marxa a Instagram un projecte denominat “escola d’art en aïllament”, i és fantàstic. Hi hem aportat unes quantes idees.

I quines són les seves activitats personals?

Estic mirant de llegir, i també de pensar. Abans de la pandèmia havia començat a llegir El planeta inhòspit de David Wallace-Wells. També estic llegint un llibre d’ Alva Noe que es diu Eines estranyes , que parla de l’art i la naturalesa humana. Estic llegint molts assajos en aquests moments. De tota manera he de confessar que moltes vegades m’aixeco amb intencions de llegir o de fer exercici i acabo fent unicorns de paper d’alumini amb la meva filla, o em poso a cuinar. Avui he passat l’aspirador i això ha estat tot un assoliment...

Sent que les celebritats estan més ben preparades per a la quarantena pel fet d’haver de passar-se llargues temporades amagades a casa seva?

No, en absolut. Sento que cap de nosaltres no estava preparat per a una cosa així i tampoc els nostres governs. Aquesta és la raó per la qual estem tots tancats. Però, a més, jo crec que la gent que està en una posició acomodada ha de protegir els altres. No només passa per la teva pròpia experiència, sinó per fer el que és millor per al bé comú. En aquest sentit, jo estic mirant a tot hora cap enfora i no mirant cap endins.

Què va dir als seus fills més petits quan va començar la quarantena?

Cap de nosaltres no sabia quant duraria tot això, per la qual cosa els vam dir que aquest era un virus que probablement no els afectaria, perquè són joves saludables, però que la seva àvia té 80 anys i està en risc. Per això ens hem de comportar de manera que protegeixi gent com ella i els que estan treballant per contenir la pandèmia. Una cosa que comentem sempre és que els qui viuen a Anglaterra no només han de tenir en compte les estadístiques locals; han de saber què està passant a França, a Austràlia, als EUA, a Alemanya i al Japó. Hem estat parlant de com n’estem de connectats tots al món i de com en som de responsables del benestar dels altres.

Ha dit que el govern australià ha d’augmentar el suport financer a les arts durant la crisi. Per què?

Quan això s’acabi, la gent es voldrà reunir, i voldrem parlar del que hem viscut. Hi haurà un gran desig de tenir experiències compartides, que són la fundació de la cultura humana. A mi em dol molt que el talent que hi ha a Austràlia, tan reconegut internacionalment, no sigui apreciat pel govern local. Seria important que tinguessin un suport quan arribem al final del túnel, perquè a més és una indústria multimilionària. Quan la gent va al cinema o al teatre, també va a restaurants, bars, agafa taxis, dona vida al carrer. Tot es beneficia de les arts, fins i tot el turisme. La gent no només viatja a Austràlia a veure paisatges, també volen experimentar la cultura que veuen a les seves pel·lícules...